Superades les 500 adhesions a la creació d’un Museu de la Ràdio a Barcelona

Tot just quan fa 24 anys que L’altra ràdio (1980) de Ràdio 4 va començar a demanar la creació d’un Museu de la Ràdio, s’acaba de superar la xifra de les 500 adhesions al Manifest que ho reclama. Donat que n’hi ha d’individuals i col·lectives, la xifra global de persones que s’hi ha adherit és molt més alta. Si desitgeu expressar la vostra adhesió ho podeu fer deixant el vostre nom i correu electrònic a https://altraradio.cat/formulari.html

Va ser la tarda del 22 d’abril del 1995, amb motiu de l’exposició “Temps de ràdio” que Joan Julià va fer a La Rectoria Vella de Sant Celoni, quan L’altra ràdio va demanar per primera vegada la creació d’un Museu de la Ràdio a Catalunya. El programa, fet cara al públic, es va emetre el dia 30. Hi van participar i expressar el seu suport a la creació d’aquest museu: Agustí Gallart, Director General de Radiodifusió i TV; Emili Prado, Degà de la Facultat e Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona; Jaume Guillamet, Vice-degà de la facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra; Josep Maria Balcells, Director de RNE a Catalunya; Carles Carbí, Cap de programes de Ràdio Barcelona, Joan Julià, President de l’Associació Cultural Amics de la Ràdio; Enric Casanellas, Director del Museu de la Ciència i de la Tècnica; representants de les emissores municipals, lliures i alternatives, radioaficionats i radioescoltes.

Deu anys més tard, el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya va adquirir la col·lecció de Joan Julià i va celebrar l’exposició “Mira’t la Ràdio”. El 21 de maig de 2005 L’altra ràdio va enregistrar dos programes especials, cara al públic, en aquella exposició. A més de celebrar el 25è aniversari, el programa donava suport a la creació del Museu de l’Audiovisual dins del complex del MNATEC.  Als programes, emesos el dissabte 28 de maig i el diumenge 29, hi van participar: Pere Navarro, alcalde de Terrassa; Carme Prats, Sots-directora general del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; Eusebi Casanellas, director del MNATEC; Rosa Franquet, catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona; Josep Maixenchs, director de l’Escola de Cinema i Audiovisuals de Catalunya; Valentí Gómez, President de l’Observatori Europeu de TV Infantil; Josep Maria Francino, cap de programes de COM Ràdio;  Joan Julià, de l’Associació Cultural Amics de la Ràdio; Montse Parts, directora de la Ràdio i TV Municipal de Terrassa; Quico Sala, de Ràdio Terrassa-Radioclub 25; i Xavier Coral, de Televisió de Catalunya.  Tots els participants van expressat el seu suport a la creació del Museu de l’Audiovisual i el director del Museu de la Ciència i de la Tècnica, Eusebi Casanellas, avançava el disseny que estaven preparant:  “el museu de l’audiovisual ens l’imaginem amb tota una sèrie de sales perifèriques, on es vegi l’evolució de la ràdio, la televisió, etc., unides en un espai central comú digital i interactiu. Per fer un museu així calen uns sis milions d’euros. El que cal ara és que aquest museu sigui una prioritat entre la llista de propostes que tenen els polítics”.  Malauradament, el projecte no es va fer realitat.

El 13 de febrer del 2018, en el marc del Dia Mundial de la Ràdio, a l’Ateneu Barcelonès, els programes L’altra ràdio i Cocodril Club (1993), van fer públic el “Manifest en favor de la creació d’un Museu de la Ràdio a Barcelona” i van demanar adhesions. “Un centre didàctic i lúdic dedicat a preservar la memòria sonora del mitjà radiofònic, a la construcció d’un relat històric dels seus professionals i al foment de l’ús del llenguatge sonor, com una eina expressiva i creativa”. Als espais de L’altra ràdio, que es van emetre el 15 i 22 de febrer, hi van participar i expressar el seu suport al Manifet: Laia Ortiz, tinenta d’alcaldessa de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona; Carles González, director de la Corporació RTVE a Catalunya; Neus Bonet, Degana del Col·legi de Periodistes; Jaume Serra, director de Ràdio Barcelona i SER Catalunya; Jordi Margarit, director adjunt de RAC1 i president de Ràdio Associació; Sergi Vicente, director de Beteve; Vicenç Sanclemente, sots-director de Ràdio 4; Enric Frigola, coordinador de Ràdio Estel; Josep Maria Martí, Director de l’Observatori de la Ràdio de la UAB; Josep Pitarch, Cap de la Unitat de Cultura i Esports de la ONCE; Marga Lluch, directora del programa Més que esports de Ràdio 4; Albert Malla, director del programa Cocodril Club de Ràdio Marca; Xavier Garcia, tècnic de so de RNE a Catalunya; Oleguer Forcades, director Sants 3 Ràdio; Alba Legide, de Boca Ràdio; Ricard Faura, Ponent de Ciències i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès; Susanna Tavera, catedràtica en Història Contemporània a la UB; Luis Segarra, de Guía de la Radio; Anna Pérez, mestra de l’escola Mossèn Jacint Verdaguer; Pitu Martínez, col·laborador de L’altra ràdio a l’escola; Miquel Àngel Sàez, president de la Federació Catalana de Radioaficionats; Manel Vàzquez president de la Unió de Radioaficionats de Catalunya (URCAT); Eduard Garcia-Luengo, del Radio Club La Salle; Toni Moyano de l’Associació de Radioaficionats Minusvàlids Invidents de Catalunya; Francsico Rubio, president d’honor de l’Associació DX Barcelona.

El 7 de juny de 2018, al Marcat de l’Audiovisual de Catalunya (MAC), a Granollers, Cinto Niqui, Albert Malla, Esther Molas i Daniel Condeminas van presentar la proposta de creació d’un Museu de la Ràdio a Barcelona. El catàleg del MAC 2018 va publicar el Manifest on es fa aquesta petició.

Aquesta setmana s’acaba de superar la xifra de les 500 adhesions al Manifest. El projecte compta, entre d’altres, amb els suports dels següents col·lectius professionals i associatius:

Col·legi de Periodistes de Catalunya

Observatori de la Comunicació a Catalunya (UAB)

Observatori de la Ràdio a Catalunya (UAB)

Institut de la Comunicació de la UAB (InCom-UAB)

Associació de Dones Periodistes de Catalunya

Ràdio Associació de Catalunya

Federació Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya

Sants 3 Ràdio

Associació de Radioescoltes de Barcelona (ADXB)

Federació Catalana de Banda Ciutadana

Unió de Radioaficicionats de Catalunya (URCat)

Associació de Radioaficionats Minusvàlids Invidents de Catalunya de l’ONCE.

Federació Catalana de Radioaficionats

Federació Catalana d’Empresaris Instal·ladors de Telecomunicacions

Associació de Radioaficionats de Catalunya (ARCAT)

Alguns dels professionals de la ràdio i televisió que hi donen suport són: com Rosa Maria Calaf, Maruja Torres, Núria Ribó, Enric Calpena, Xavier Solà, Jordi Margarit, Marta Puértolas, Marga Lluch, Josep Maria Francino, Josep Maria Adell, Enric Frigola, Montserrat Minobis, Elvira Altés, Elisenda Roca, Carmen Juan, Ramon Castelló, Eduard de Vicente o Nicolàs Albéndiz.

Entre les investigadores universitàries hi ha Susanna Tavera García, catedràtica de la Universitat de Barcelona i Amparo Huertas, professora titular de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Entre els investigadors: José Luis Terrón, professor titular de la UAB, i Ricard Faura, ponent de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès.

 

L’any 1992 a la Garriga es va celebrar l’exposició “Ràdios d’ahir”, del col·leccionista Jaume Terricabras. El 1999, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona va mostrar “Temps de ràdio”, comissionada per Joan Ollé, que volia “retre homenatge a aquest mitjà de comunicació en el seu 75è any de vida a Espanya”. Catalunya ha acollit altres exposicions temporals sobre la ràdio. Des del 2012 Roda de Berà disposa d’un museu sobre la ràdio, creat pel radiofonista Luis de l’Olmo, amb una part de la seva col·lecció particular -l’altra es pot visitar a Ponferrada, al Bierzo. Al 2020 el Museu d’Història de Catalunya oferirà l’exposició “Dones a les Ones” que està preparant la periodista i professora de la UAB Elvira Altés.

El Museu de la Ràdio que demanem ha de tenir una utilitat social i ha de contribuir a formar una societat més alfabetitzada en el llenguatge audiovisual i més crítica vers els mitjans de comunicació. Les tres potes sobre les quals s’hauria de sostenir el projecte són: la història del mitjà radiofònic i de la mateixa societat a través del mitjà; la formació i divulgació del llenguatge sonor; la recopilació del patrimoni sonor.

Equip promotor:

Cinto Niqui  (altraradio@gmail.com)

Albert Malla (cocodrilclub@gmail.com)

Esther Molas (molas.esther@gmail.com)

Daniel Condeminas (dcondeminas@gmail.com)

Anuncis

L’altra ràdio al MAC-2018 de Granollers

Avui dijous 7 de juny L’altra ràdio (Cinto Niqui), El Cocodril Club (Albert Malla), Esther Molas i Daniel Condeminas hem presentat durant 50 minuts al Mercat de l’Audiovisual de Catalunya (MAC-2018) de Granollers la proposta de creació d’un Museu de la Ràdio. Tota la sessió es pot veure i escoltar a https://www.youtube.com/watch?v=Aa4qd_5acLg

Continguts de l’edició del dijous 5 d’abril, a les 22 hores, i del diumenge 8 d’abril, a la mitja nit

Continguts de l’edició del dijous 5 d’abril, a les 22 hores, i del diumenge 8 d’abril, a la mitja nit.

Parlem amb el consultor en media i TV digital a Europa i Llatinoamèrica Daniel Condeminas de la importància de la creació d’un Museu de l’Audiovisual a Barcelona o en alguna altra localitat catalana, en el qual la ràdio tingués una representació important. Daniel Condeminas recorda,a més, l’existència de la col·lecció audiovisual d’en Josep Maria Queraltó que mereixeria formar part d’aquesta instal·lació. Un museu modern que contribuís a l’alfabetització mediàtica de tota la societat.
Qui vulgui adherir-se a la proposta de L’altra ràdio i el Cocodril Club de la creació del Museu de la Ràdio a Barcelona ho pot fer a: https://altraradio.cat/formulari.html
Jordi Nacenta, guitarrista, cantant i compositor d’Alma de Boquerón, un grup de rumba mestissa, amb temes propis, passa per L’altra ràdio per parlar de com treballen en les fases de composició, arranjament, finançament, enregistrament, mescla, masterització i difusió de les seves composicions. Alma de Boquerón l’any 2014 va treure el seu primer disc i aquest febrer han fet la presentació del seu tercer disc: “Cuerda pa rato”. Alma de Boquerón són Jordi Nacenta, Carlos Mendoza, Miki Ortilles i Wilbert Álvarez.
L’altra ràdio es pot escoltar a Ràdio 4, al web de RNE http://www.rtve.es/podcast/radio-4/laltra-radio i a http://www.altraradio.cat

Adhesions al Museu de la Ràdio

Coincidint amb el Dia Mundial de la Ràdio, del dimarts 13 de febrer de 2018, els programes L’altra ràdio (1980), de Ràdio 4, i el Cocodril Club (1993), de Ràdio Marca, demanen la creació d’un Museu de la Ràdio a la ciutat de Barcelona. Si us voleu adherir en aquesta petició ompliu els camps que trobareu al final del text del manifest a: https://altraradio.cat/formulari.html . O envieu un correu electrònic a museudelaradio@gmail.com , amb el vostre nom i cognom i expressant el vostre suport en aquesta iniciativa.

logo-01

Manifest en favor de la creació d’un Museu de la ràdio a Barcelona

Coincidint amb el Dia Mundial de la Ràdio, del dimarts 13 de febrer de 2018, els programes L’altra ràdio (1980), de Ràdio 4, i el Cocodril Club (1993), de Ràdio Marca, demanen la creació d’un Museu de la Ràdio a la ciutat de Barcelona. Si us voleu adherir en aquesta petició ompliu els camps que trobareu al final del text del manifest a: https://altraradio.cat/formulari.html  . O envieu un correu electrònic a museudelaradio@gmail.com , amb el vostre nom i cognom i expressant el vostre suport en aquesta iniciativa.

Manifest en favor de la creació d’un Museu de la ràdio a Barcelona

Els programes L’altra ràdio (1980) i Cocodril Club (1993) demanen la creació d’un Museu de la Ràdio a Barcelona. Un centre didàctic i lúdic dedicat a preservar la memòria sonora del mitjà radiofònic, a la construcció d’un relat històric dels seus professionals i al foment de l’ús del llenguatge sonor, com una eina expressiva i creativa.
Les set grans línies d’acció del centre podrien ser:
– La recopilació del material sonor: programes, “podcasts”…
– La personificació de la història mitjançant els grans noms de la ràdio.
– La difusió de l’ús del llenguatge sonor com un element més de l’expressió i la creativitat dels ciutadans del segle XXI.
– El recull arqueològic del material tècnic: receptors antics i aparells de baixa o alta freqüència.
– La història de la ràdio i de la distribució de l’àudio a Internet i la telefonia mòbil com a mirall dels canvis a la societat.
– L’aplicació de la intel·ligència artificial a la ràdio i la difusió de l’art sonor contemporani.
– La promoció de la radioafició.

Aquesta petició es fonamenta en la gran tradició que té la ràdio a Catalunya i la seva contribució notable a l’ús de la llengua catalana. La primera emissora privada de l’Estat és Ràdio Barcelona EAJ-1 (1924). Ràdio 4 i Ràdio Olot ofereixen tota la programació en català des de 1976. La degana de les emissores municipals és Ràdio Arenys (1979). La primera ràdio lliure va sorgir a Barcelona (1979), Ona Lliure. Ràdio Ràpia (1990) del CEIP Sant Domènec de la Ràpita, a Santa Margarida i els Monjos, és l’emissora escolar més antiga. A Internet, dins de Ravalnet (1998), la xarxa ciutadana del Raval de Barcelona, immediatament s’hi van produir projectes com la ràdio del CEIP Drassanes i Ravalmedia.

Barcelona, 13 de febrer de 2018, Dia Mundial de la Ràdio